EL CASTELLÓ DE LA MEVA INFANTESA

Que diferent eres d'aquell poble, sí poble, perquè encara sent la capital de la província tenies totes les bones característiques d'un poble.
Els xiquets, fora les hores d'escola, passavem el temps al carrer, estaves poc trepitjat pels cotxes, n'hi havien ben poquets, no corriem cap perill.
Tots ens coneixiem, també els majors; mira com era que als d'Almassora ja s'els considerava forasters.
Ni d'estiu perdiem el contacte; pocs podien permetre's el luxe d'anar a estiuejar fora, però no importava, ho passavem bé sota el teu cel jugant als quatre cantons, marro, bòlit o qualsevol altre joc, els més atrevits anaven a prendre el bany en la séquia Major; per la nit feiem de "serenos" amb els "farolets" que ens haviem fet amb melonets d'Alger.
T'has fet gran,estàs molt lluny d'aquell Castelló dels dos ravals i la vila, has estat poblat per gents d'altres països i races, pero, pensant-ho bé, potser no sigues, encara, massa diferent d'aquell poble de la meva infantesa; caldria canviar el començament d'aquest text?
Arturo Silvestre