AQUELLS ESTIUS

Moltes vegades recorde amb enyorança aquells estius de la meva juventut viscuda a Castelló. Les butxaques no estaven massa plenes,però així i tot no faltaven ocasions per a pasar-ho bé. Després d'una setmana de voltetes pel carrer del Mig, terrassa d'estiu, on per pocs diners podies disfrutar de dos pel.licules y el NODO, o vetllada de lluita lliure en la plaça de bous arribava el diumenge.

De bon matí ja ens juntàvem els amics per a pujar a la Panderola, aquell trenet a vapor que tant ens identificava, fent cap a un "merendero" del Serrallo on podíem canviar-nos de roba i esmorzar, disfrutant de les ensalades que ens amanien; la "rua" la portàvem de casa; com he dit abans les "perres" eren poques.

Més tard calia millorar l'aspecte físic, posar-se guapos, ens esperava una vesprada de ball en l'antiga Pèrgola. La majoria de dies rodàvem més que un burro en una sènia, aisò sí, entre columnes de taulellets blancs i blaus i sota un cel pintat de roses roges.

La collita de carabasses era nombrosa, aconseguida amb una i mil dificultats; calia demanar pas moltes vegades fins arribar a la tauleta on es trobava la xiqueta escollida que, sense alçar el cap, et deia "no, gràcies, estic cansada", i, de nou, tocava demanar pas per a desfer el camí, el pitjor?, quan et giraves i la veies ballant amb un més templat, l'ànima se't queia als peus. No obstant, també es donava el cas d'acabar la festa feliçment acomapanyant a casa a la jove amb la qual havies tancat el ball al so del "rotllo i canya".

D'aquells estius poc queda, potser només la calor i els redords, avivats quan, pels carrers de Castellós, et trobes amb alguna d'aquelles boniques jovens, protagonistes en aquells temps del nostres somnis més íntims.

Arturo Silvestre